Orígens i antecedents de la festa de Moros i Cristians
Els antecedents més remots de les festes de moros i cristians a la nostra comunitat, els trobem en plena edat mitjana, poc despres de la reconquesta, com a celebracions i representacions fictícies dels succesius combats que van tindre lloc durant la mateixa.
Podem trobar vestigis en el nostre folklore sacre més antic, que enfonsa les seues arrels, en les antigues moixigangues, que eren grups de 
danses, actors i musics no profesionals, que pertanyien als diversos gremis i anaven encapçalant les processons i actes publics medievals. Moltes d'aquestes danses han arribat als nostres dies, com son: "El ball de la Moma", "La Degolla", "El ball dels Arquets", "Gegants i Cabuts", "Els Turcs", "Els cavallets", "Els Sables"o "palets", "Les Cintetes", "La Carxofa".....,
que encara podem vore en les Precessons del Corpus i de les festes patornals de Valencia y moltes altres localitats. Els balls dels cavallets o els turcs ja representaven l'adoració de la sagrada forma per l'infidel i el del sable, es una dansa que escenifica la lluita de cristians contra moros.
Un altra representació que a Valencia i rodalies s'ha perdut, però encara es conserva en localitats de les comarques de Els Ports, Els Serrans, La Plana Utiel-Requena... etc, aixi com també en moltes localitats de la resta de Espanya, es El Entramoro
: una espècie de representació que es du a cap durant la processó general del patró o patona del poble. En ell prenen part: un capità o rei cristià que saluda a l'imatge, davant del seus soldats, arribada de la filla del rei o cabdill moro demanant protecció i baptisme, l'enbaixador cristià anunciant l'inminent arribada dels moros, rei o capdill moro, ambaixador i soldats, parlament o ambaixades entre els dos bàndols, lluïta, aparició d'un àngel o Sant i final derrota miraculosa i conversió del moro.
A finals del segle XVI en les ciutats mes xicotetes en les festes patronals i reials, mamprèn a pendre part en aquestes processons i romeries, la Soldadesca, companyies de soldats que formaven la milicia general del
regne, composta per una o varies companyies de cent soldats cada una, segons les necessitats del poble, manades per un capità, un alferes, un sergent i quatre caporals que manaven a 24 soldats cada ú, i que anaven disparant els seus arcabussos per parelles dabant de la processó. Es també d'aquesta época, la tradició que es manté en alguns pobles com Banyeres de Mariola, Salinas, Villena... de ballar o rodar les seues banderes a ritme de bals, o la Marxa Reial; un exemple que ens ha arribat fins al nostres dies, el tenim a la ciutat de Yecla, on es conserva la Soldadesca, sense festa de moros i cristians. Més tard, i al sud de València i Alacant, aquesta soldadesca comença a participar en dites ambaixades dividint-se en dos "comparses", una de cristians i un altra de moros.
En el segle XIX al substituir la monarquia absoluta per la constitucional, suprimint les festes reials, i l'abolició dels gremis, desapareixen estes festes de les grans ciutats, conservant-se soles en ciutats com Elx, Alcoi, Bocairent, etc... on es van engrandir. Es en la segona mitat i a finals de segle, quant poc a poc L'Entrà cobra una gran espectacularitat pasant a convertirse en el acte central de les festes, anunciant-se en els programes d'actes de l'època com "el más llamativo y pintoresco acto de las fiestas". Es en aquesta segona mitat de segle també, quant les festes comencen a desenvolupar-se i a estendre's per les poblacións mes menudes cobint huí en dia la cuasi totalitat de la nostra geografia festera.
CURIOSITATS
Com a apunt curiós i que demostra l'arrelada que estava la tradició de celebrar aquestos balls i representacions medievals, no sols a la nostra comunitat, si no a la resta d'Espanya, es, que podem trobar a baries ciutats i poblacions de llatinoamèrica que el dia del Patró i sobretot el día de Sant Jaume els indígens i pobladors celebren balls i representacions molt paregudes a aquestes. que exportaren els conqueridors, colons i missioners espanyols en els temps de la conquesta d'aquell continent i que allí les anomenen "danza de los Cristianos y Moros" o "danza de los moros, moru uarari"... segons la regió. També es en l'edad mitjana on els mercaders de la corona d'Aragó estenen aquestes danses per cuasi tot el Mediterrani, huí en día sols es celebra la Danza Moreska a la illa croata de Kórchula.
La primera localitat que es creu que celebra les festes de moros i cristians mes o manco com les coneguem ara, es Caudete (Alvacete). Sent també la primera en representar d'una manera teatral l'ambaixà.
A la localitat de Bocairent, encara podem trobar vestigis de l'antiga soldadesca en els uniformes i els noms de les comparses com els Granaders, Espanyoletos, Treç de Suavos, Mosqueters....La Comparsa de Mosqueters pese a ser Cristiana, esta inclosa en el bandol Moro per a poder continuar en la tradició de ser l'ultima en desfilar i disparar en els desfiles i obrir les dianes, dels temps de la soldadesca.
F J M S